045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

L’home de Nantucket és l’únic que resideix i es belluga
dins la mar; només ell, en llenguatge bíblic, s’hi endinsa amb
vaixells 13 i la llaura amunt i avall com si fos la seva plantació
particular. Allí és casa seva, allí té els seus afers, que el diluvi
de Noè no interrompria encara que aclaparés tots els milions
de xinesos. És l’home que viu a mar com les becades
viuen als prats; s’amaga entre les ones, s’hi enfila com els
caçadors d’isards s’enfilen pels Alps. Durant anys no coneix
la terra; i així, quan finalment hi va, troba que flaira com un
altre món, més estrany del que la Lluna semblaria a un terraqüi.
Igual que la gavina sense terra que a posta del sol plega
les ales i s’adorm gronxada per l’onada, així, a la caiguda
de la nit, l’home de Nantucket, sense terra a la vista, aferra
les veles i es disposa a descansar, mentre que sota el seu coixí
s’hi belluguen moles de morses i de balenes.
15. caldereta
Ja era ben entrada la nit quan el petit Molsa va fondejar i
atracar còmodament i Queequeg i jo baixàrem a terra; de
manera que aquell dia no vàrem poder resoldre res, tret del
sopar i un llit. L’hostaler de l’hostal del Brollador ens havia
recomanat al seu cosí Hosea Hussey de la Destil.leria, del
qual assegurava que era propietari d’un dels millors hotels
de tot Nantucket i, a més, ens havia assegurat que aquest cosí
Hosea, com en deia, era famós per les seves calderetes. En
poques paraules, ens suggerí clarament que no podíem fer
res millor que provar el menjar corrent de l’hostal de la Destil.leria.
14 Però les entresenyes que ens havia donat sobre
mantenir un magatzem groc a estribord fins que arribéssim
a una església blanca a babord, i llavors mantenir l’església a
babord fins que passéssim una cantonada tres quarts a estribord,
i un cop fet això demanéssim al primer home que passés
on era el lloc; doncs bé, aquestes entresenyes tan compli-
120