045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

i invisibles, no importa com siguin de gropelludes, així com
un estruç de digestió potent engoleix bales i pedrenyals d’escopeta.
Pel que fa a les petites dificultats i preocupacions,
perspectives de desastres sobtats, perill de vida o d’algun
membre del cos, totes aquestes coses i la mort mateixa li
semblen només demostracions d’enginy astucioses i ben intencionades,
cops de puny jovials al costat esvergats per un
vell faceciós invisible i inexplicable.
Aquesta mena d’humor estrany i capriciós de què parlo
només li sobrevé a l’home en moments de tribulació extrema.
Li arriba al bell punt mig de la seva gravetat, de manera
que allò que fins just llavors li podia haver semblat una cosa
més transcendental, ara no li sembla altra cosa que part de la
facècia general.
No hi ha res com els perills del baleneig per engendrar
aquesta mena de filosofia lliure i tranquil.la del desesperat.
Amb aquesta filosofia contemplava jo tot el viatge del Pequod
i el seu objectiu, la gran Balena Blanca.
—Queequeg —vaig dir, després que em draguessin a mi
l’últim a la coberta, i encara m’espolsava dins la jaqueta per
treure’m l’aigua—. Queequeg, amic meu, solen passar molt
sovint aquestes coses?
Sense gaire emoció, tot i que xop com jo, em va donar a
entendre que aquelles coses succeïen sovint.
—Senyor Stubb —vaig dir, girant-me a aquell home benemèrit
que, embotonat fins al coll amb la seva jaqueta encerada,
ara fumava tranquil.lament la seva pipa sota la pluja—.
Senyor Stubb, em sembla haver-vos sentit dir que de
tots els baleners que heu conegut, el nostre primer oficial, el
senyor Starbuck, és amb escreix el més assenyat i prudent.
Suposo, doncs, que precipitar-se contra una balena fugitiva
amb la vela desplegada enmig d’una torbonada boirosa és el
punt més alt de la discreció d’un balener. Oi?
—Ben cert. Per caçar balenes jo he arriat el bot d’un vaixell
que s’enfonsava enmig d’una galerna a l’alçada del cap
d’Hornos.
303