045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

—A l’abisme del foc! A l’abisme del foc! M’insulteu,
home, més del que es pot aguantar naturalment, m’insulteu.
És un ultratge infernal dir a una criatura humana que
està destinada a l’infern. Llengüetes d’arpó i flames! Bildad,
si em torneu a dir això em fareu saltar els perns de l’ànima,
però jo, jo... jo... sí, jo m’enviaré un cabrit sencer amb tots els
seus pèls i les banyes. Fora de la cabina, hipòcrita, fill burell
d’una puta borda! Au, fora d’aquí! Ànsia!
Retronant així, va córrer cap a Bildad, el qual, amb una
celeritat meravellosa, es va esquitllar de biaix i per aquella
vegada el va evitar.
Alarmat per aquell esclat terrible entre els dos principals
armadors i responsables del vaixell, i sentint a mitges la
temptació d’abandonar la idea d’embarcar-me en una nau
de propietat tan qüestionable i de comandament tan provisional,
em vaig decantar de la porta per deixar sortir Bildad,
que, no en vaig tenir cap dubte, estava delerós d’esfumar-se
davant la ira desvetllada de Peleg. Però, per a la meva sorpresa,
es va tornar a asseure damunt el jou amb tota tranquil.litat,
i no semblava tenir la més lleugera intenció de retirar-se.
Semblava prou avesat a les maneres de l’impenitent Peleg.
Pel que fa a Peleg, després de deixar anar la seva ràbia com
ho havia fet, semblava que ja no li’n quedava més a dins i,
també ell, es va asseure com un anyell, per bé que es va belluguejar
una mica com si encara estigués agitat i nerviós.
—Uf! —va esbufegar finalment—, la torbonada ha passat
a sotavent, em sembla. Bildad, vós solíeu ser bo per esmolar
una llança, a veure si m’arregleu aquesta ploma, oi? El
meu ganivet necessita esmoladora. Això mateix, gràcies Bildad.
I ara, jove, Ismael et dius, oi? Bé doncs, et posarem aquí,
Ismael, amb la part tres-centena.
—Capità Peleg —vaig dir jo—, tinc un amic que també
es vol embarcar... el porto demà?
—És clar —digué Peleg—, porta’l i ens el mirarem.
—I quina part vol, aquest? —va remugar Bildad, alçant
els ulls del llibre en el qual s’havia tornat a sepultar.
137