045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

que fou mort a la proa del
seu bot per un catxalot,
a les costes del Japó,
el 3 d’agost de 1833.
Aquesta làpida és
erigida a la seva memòria
per la seva viuda.
Em vaig espolsar l’aiguaneu de la jaqueta i del barret gelats
i em vaig asseure vora la porta. En girar-me cap a un
costat vaig quedar sorprès de veure Queequeg a prop meu.
Afectat per la solemnitat de l’escena, en el seu rostre hi havia
una mirada cavil.losa de curiositat incrèdula. Aquest salvatge
fou l’única persona que va semblar adonar-se de la meva
entrada perquè era l’únic que no sabia llegir i, per tant, no
llegia aquelles gelades inscripcions del mur. Jo no sabia, aleshores,
si entre la congregació hi havia algun parent dels mariners
els noms dels quals apareixien a les làpides, però són
tants els accidents oblidats de la pesca, i algunes de les dones
presents tenien tan clarament pintat al rostre, si no en els
vestits, la marca d’algun dolor persistent, que vaig tenir la
seguretat que davant meu hi havia reunida la gent, el cor inguarible
de la qual, a la vista d’aquelles làpides abandonades,
sagnava per simpatia a través de velles ferides.
Oh, vosaltres que teniu els vostres morts sepultats entre
l’herba verda, vosaltres que podeu dir, dempeus entre flors:
aquí, aquí jau el meu estimat; vosaltres no sabeu la desolació
que es congria en pits com aquests! Quina nuesa amarga no
hi ha en aquests marbres vorejats de negre i que no cobreixen
les cendres! Quina desesperança no hi ha en aquestes
inscripcions inamovibles! Quina buidor mortal i quines infidelitats
amagades no hi ha en les ratlles que roseguen més
enllà de tota Fe, i neguen resurreccions als éssers que han
mort no se sap on, sense una tomba! Aquestes làpides tan
podrien ser a la cova d’Elephanta 8 com aquí.
88