045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

militars de l’antigor sovint saludaven el matí amb les seves
trompes dreçades enmig del silenci més pregon.
La comparació casual de la balena i l’elefant en aquest
capítol, en la mesura que es tracta d’alguns aspectes de la cua
de l’una i de la trompa de l’altre, no hauria de provocar la
col.locació d’aquests dos òrgans diferents en terreny d’igualtat,
i encara menys les criatures a les quals pertanyen respectivament.
Perquè així com l’elefant més enorme és un terrier
comparat amb el Leviatan, de la mateixa manera, la trompa,
comparada amb la cua del Leviatan no és més que la tija
d’un lliri. El cop més terrible de la trompa de l’elefant seria
com el patac juganer amb un ventall comparat amb l’esclafada
i l’esbocinada produïdes per la pesada cua del catxalot,
que en ocasions repetides ha engegat enlaire, un després de
l’altre, bots sencers amb tots els rems i la tripulació, exactament
igual que un prestidigitador engega enlaire les bolles. 111
Com més penso en aquesta cua poderosa, més deploro
la incapacitat per expressar-la. A vegades hi ha en ella uns
gestos que, si bé aportarien gràcia a la mà de l’home, continuen
essent completament inexplicables. Tan remarcables
són aquests gestos místics, vistos ocasionalment en una bandada
extensa, que he sentit caçadors que els declaraven
iguals que els signes i els símbols de la francmaçoneria i que
la balena, efectivament, conversava intel.ligentment amb el
món mitjançant aquests mètodes.
I no manquen altres moviments en el conjunt del cos de
la balena, tots ells ben estranys i inexplicables fins i tot per al
seu assaltant més expert. Ja puc disseccionar-la, però tot i
això no puc arribar més endins que la pell: no la conec, i no
la coneixeré mai. I si no conec ni tan sols la cua, com podré
entendre el cap? Encara més, com podré copsar el seu rostre,
si no en té? Em veuràs els darreres, 112 la cua, sembla que diu,
però la meva cara no pot ser vista. Però no puc destriar completament
els seus darreres, i insinuï ella el que vulgui sobre
el seu rostre, jo torno a dir que no en té.
474