045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Enmig d’angoixa negra vaig cridar el meu Déu,
quan gairebé no creia que fos meu.
Ell parà esment a la meva complanta
i tot d’una el cetaci m’amollà.
Va volar, veloç, a consolar-me
com portat per un dofí radiant;
terrible i resplendent com el llamp va brillar
la cara del meu Déu Salvador.
El meu cant per sempre cantarà
l’hora terrible, el moment joiós.
Glòria al meu Déu, glòria al Senyor,
d’Ell és la misericòrdia i el poder.
Gairebé tothom es va afegir al cant de l’himne, que es
va dilatar i va créixer més amunt de l’udol de la tempesta. Va
seguir una pausa breu, el predicador va girar lentament els
fulls de la Bíblia i finalment, plegant la mà sobre la pàgina
idònia, digué:
—Estimats companys de vaixell, reblem el darrer versicle
del primer capítol de Jonàs: «I Déu havia preparat un
gran peix perquè s’empassés Jonàs».
»Companys, aquest llibre, que té només quatre capítols
—quatre filàstiques—, és un dels caps més petits del cable
poderós que són les Escriptures. I no obstant això, quines
fondàries de l’ànima no explora el profund escandall de
Jonàs! Quina lliçó més fèrtil no és per a nosaltres aquest profeta!
Quina cosa tan noble és aquest càntic dins el ventre del
peix! Quina grandesa i quin estrèpit d’onada! Sentim l’empenta
que ens agita, escandallem amb ell les fondàries malignes
de les aigües, 11 ens envolten les algues i el llim de la
mar! Però, quina és la lliçó que ensenya el llibre de Jonàs?
Companys, és una lliçó de dos caps: una lliçó per a tots nosaltres,
pecadors, i una lliçó per a mi com a pilot del Déu viu.
Com a pecadors, és una lliçó per a tots nosaltres perquè és
94