045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Aquelles paraules no semblaven voler dir gran cosa,
però el to demostrava una tristesa més profunda i desesperançada
que la que havia demostrat fins llavors aquell vell
dement. Aleshores, girant-se cap al timoner, que fins a aquell
moment havia mantingut la nau contra el vent per disminuir-ne
l’avançada, va cridar amb la seva veu de lleó:
—Timó a sobrevent! Fes-li donar la volta al món!
La volta al món! En aquests sons hi ha molt per inspirar
sentiments d’orgull. Però, on porta aquesta circumnavegació?
A través de perills innumerables, només porta al mateix
punt d’on vàrem partir, allí on aquells que havíem deixat enrere,
segurs, han estat tot el temps abans que nosaltres.
Si aquest món fos una planura infinita, i navegant cap a
l’est poguéssim assolir sempre distàncies noves, i descobrir
vistes més dolces i més estranyes que cap Cíclades o cap illa
del Rei Salomó, aleshores el viatge tindria una promesa.
Però en la persecució d’aquests misteris llunyans que somiem,
o en la cacera turmentada d’aquest fantasma demoníac
que una hora o altra neda davant tots els cors humans,
tant una cosa com l’altra, mentre l’encalcem per aquest globus
rodó, ens porta a laberints estèrils o ens deixa embarrancats
a mig camí.
53. el gam
La raó visible per la qual Ahab no havia anat a bord del balener
que havíem trobat era aquesta: el vent i la mar anunciaven
temporal. Però encara que no hagués estat aquest el
cas, potser a fi de comptes no hi hauria anat tampoc —a jutjar
per la seva conducta subsegüent en ocasions similars— si
s’hagués escaigut que, amb el procés de cridar, hagués obtingut
una resposta negativa a la pregunta que havia fet. Car,
com s’havia demostrat amb el temps, no tenia cap ganes de
reunir-se, ni que fos cinc minuts, amb cap capità descone-
315