045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

desafecció descarada, per molt transitori que fos, envers el
primer oficial del seu vaixell, una persona de tanta d’importància.
Fos el que fos, s’executaren les seves ordres i els
palanquis de ganxo foren hissats.
110. queequeg en el seu taüt
Tot buscant, varen trobar que les bótes que s’havien estibat
les darreres a la sentina estaven en perfecte estat i, per tant,
la fuita devia ser més endins. Així és que, tenint un temps de
bonança com tenien, desestibaren cada cop més endins, i
destorbaren les becaines dels enormes cups de les fileres del
fons en treure’ls de la fosca mitjanit a la llum del dia de dalt.
Tan avall arribaren, i tan antic, tan rosegat i algós era l’aspecte
dels puntals de sota de tot, que gairebé semblava que
trobaríeu algun bocoi florit que feia de guardacantó ple de
monedes del capità Noè, amb exemplars dels cartells que
s’enganxaren debades per avisar al fatu antic món que venia
el diluvi. Foren hissades també bótes i bótes d’aigua, de pa,
de carn, paquets de dogues i manats de cèrcols, fins que les
cobertes acaramullades ja no tenien ni un espai lliure per
passar-hi i el buc buit ressonava sota els peus com si caminessin
damunt catacumbes desertes, i es bellugava i avançava
per la mar com un barral carregat d’aire. El vaixell anava
carregat de cap com un estudiant dejú amb tot Aristòtil sencer
a la clepsa. Sort que els tifons no els visitaren aleshores.
I fou en aquella època que el meu pobre company pagà i
amic coral, Queequeg, va agafar unes febres que el varen
portar ben a prop de la seva fi sense fi.
Cal dir que en aquest ofici del baleneig es desconeixen
les sinecures, i la dignitat i el perill van una al costat de l’altre.
Fins que no arribes a capità, com més alt puges, més durament
t’has d’afanyar. Així era amb el pobre Queequeg, que,
com a arponer, no solament s’havia d’enfrontar a la fúria de
584