045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Però, ben mirat, no són gaire sorprenents aquesta multitud
d’errors en la representació de la balena. Feu-vos-en
càrrec! La majoria dels dibuixos científics s’han pres de peixos
encallats, i són tan correctes com un dibuix d’un vaixell
naufragat, amb el llom desfet, podria representar correctament
el noble animal amb tot el seu urc intocat de buc i arboradura.
Si bé els elefants s’han aturat per ser pintats de cos sencer,
el leviatan viu no s’ha posat mai al paire per deixar-se retratar
fàcilment. La balena viva, en la seva completa majestat
i significació, només es pot veure en mar, en aigües inescrutables,
i quan sura, la seva vasta corpulència no és visible totalment,
com un cuirassat en línia de batalla; i fora d’aquest
element, és eternament impossible per a l’home mortal
d’hissar en l’aire tota la còrpora per tal de conservar-ne les
corbes i ondulacions. I per no parlar de la presumible gran
diferència de contorn entre un jove balènid de bolquers i un
platònic leviatan adult, car, àdhuc en el cas que un d’aquests
joves cetacis lactants sigui hissat a la coberta d’un vaixell, és
tal la seva forma exòtica, com d’anguila, blana i variant, que
ni el mateix diable podria copsar la seva expressió exacta.
Però es podria imaginar que de l’esquelet pelat del catxalot
embarrancat se’n podrien derivar suggeriments acurats
pel que fa a la seva forma veritable. No és així. Car una de les
coses més curioses d’aquest leviatan és que el seu esquelet
dóna molt poca idea de la seva forma general. Tot i que
l’esquelet de Jeremy Bentham, penjat com un salomó a la
biblioteca d’un dels seus marmessors, ofereix correctament
la idea d’un ancià cavaller utilitari de front robust, amb totes
les altres característiques personals dominants de Jeremy, res
de tot això no es pot inferir dels ossos articulats de cap leviatan.
De fet, com diu el gran Hunter, l’esquelet pelat de la balena
guarda la mateixa relació amb l’animal completament
revestit i encoixinat que l’insecte en guarda amb la crisàlide
que l’embolcalla. Aquesta peculiaritat s’evidencia de manera
sorprenent en el cap, com es demostrarà incidentalment en
349