045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

diuen que aclaparen alguns homes. Aquesta darrera circumstància,
amb els seus companatges particulars, formava
allò que se’n podria dir la part secreta de la tragèdia que narrarem,
i no va arribar mai a oïdes del capità Ahab o dels
seus oficials, car la part secreta de la història era desconeguda
per al mateix capità del Town-Ho; era propietat privada
de tres mariners blancs confederats d’aquell vaixell, un dels
quals, sembla, ho va comunicar a Tashtego a canvi de juraments
romans de guardar el secret, però la nit següent Tashtego
va desvariejar en somnis i va revelar tanta cosa d’aquesta
manera que quan es va despertar no va poder aguantar-se
la resta. No obstant això, fou tan poderosa la influència que
va tenir aquella cosa entre els mariners del Pequod que en
tingueren ple coneixement, i, per dir-ho així, foren dominats
en aquest afer per una delicadesa tan estranya, que
guardaren el secret entre ells de manera que mai no va sobrepassar
més a popa del pal major del Pequod.
Entreteixint aquest fil més fosc en el lloc que li correspon
de la història, tal com es relatava públicament en el vaixell,
procediré ara a posar en memòria eternal la totalitat
d’aquest afer estrany.
Segons el meu tarannà, conservaré l’estil en què el vaig
relatar una vegada a Lima, a una colla mandrosa d’amics
meus hispans, la vigília d’un sant, fumant al pati de mosaic
daurat de l’hostal Daurat. D’aquells elegants cavallers, els joves
don Pedro i don Sebastián eren els qui em tenien més
confiança i d’aquí les preguntes que em feien ocasionalment
i que foren contestades degudament en el seu moment.
«Uns dos anys abans de jo conèixer els esdeveniments
que us relataré, cavallers, el Town-Ho, vaixell de Nantucket que
es dedicava a la pesca de catxalots, navegava per aquesta
banda del Pacífic, no gaires dies a l’oest dels ràfecs d’aquest
bon hostal Daurat. Anava una mica cap al nord de l’Equador.
Una vegada, en manejar les bombes com era costum
diari, es va observar que el vaixell tenia més aigua del que solia
a la sentina. Suposaren, cavallers, que un peix espasa els
321