045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ia l’hora fatal i, en l’ànima previsora de Steelkilt, l’oficial
primer ja estava encarcarat i estirat com un cadàver, amb el
front esclafat.
»Però, cavallers, un beneit va salvar l’assassí en potència
del fet sagnant que havia planejat. En canvi, va obtenir una
venjança completa sense ser-ne ell el venjador. Car, per una fatalitat
misteriosa, el Cel va semblar que intervenia per prendreli
de les mans aquell gest condemnat que hauria fet.
»Era just el moment entre trenc d’alba i la sortida del sol
del matí del segon dia, quan netejaven les cobertes, que un
estúpid home de Tenerife, fregant prop dels cadenots, va cridar
de sobte:
»—Per allí! Per allí, com neda! Jesús, quina balena!
»Era Moby Dick.
»—Moby Dick! —s’exclamà don Sebastián—. Per sant
Domènec! Senyor mariner, però és que les balenes tenen
noms de fonts? A qui dieu Moby Dick?
»—A un monstre molt blanc, i famós, i mortalment immortal,
don... però això seria una història massa llarga.
»—Com, com? —cridaren tots els joves hispànics, acostant-se.
»—No, dons, no, no. Ara no ho puc relatar. Deixeu-me
agafar alè, senyors.
»—La chicha, la chicha —va cridar don Pedro—, el nostre
vigorós amic sembla que defalleix... ompliu-li el got buit!
»—No cal, senyors. Només un moment, i seguiré.
»Aleshores, cavallers, en destriar tan sobtadament la balena
nevada a cinquanta iardes del vaixell, oblidat d’allò acordat
entre la tripulació i en l’excitació del moment, el mariner
de Tenerife instintivament i involuntàriament havia
alçat la veu pel monstre, tot i que ja feia una estona que havia
estat descobert clarament pels tres guaites sorruts. Aleshores
tot fou frisança.
»—La Balena Blanca! La Balena Blanca!
»Era el crit del capità, dels oficials, dels arponers, que,
sense espantar-se pels rumors terrorífics, estaven delerosos
340