045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

»—Salparem amb la pròxima marea —contesta a la fi
molt lentament, sense deixar-lo de mirar amb intensitat.
»—I no abans?
»—És prou aviat per a un home honrat que vingui de
passatger.
»Ah, Jonàs, això és una altra punxada. Però ell ràpidament
fa canviar de rumb el capità.
»—Embarcaré amb vós —diu—. Quant val el passatge?...
Pagaré ara mateix.
»Car estava especialment escrit, companys, com si fos
una cosa que en aquesta història no es podia passar de llarg,
“que va pagar l’import del viatge” abans que la nau salpés. I,
agafat dins el context, és una cosa plena de significat.
»Però companys mariners, el capità de Jonàs era un d’aquests
homes el discerniment dels quals detecta el crim en
qualsevol persona, però l’avarícia dels quals es demostra només
amb els pobres. En aquest món, companys, el pecat que
paga el seu passatge pot viatjar lliurement i sense passaport;
en canvi, la Virtut, si és pobra, és aturada a totes les fronteres.
De manera que el capità de Jonàs es prepara per calibrar la
cabuda de la bossa de Jonàs abans de jutjar-lo obertament.
Li demana una suma tres vegades més elevada que la usual,
i el preu és acceptat. Aleshores el capità sap que Jonàs és un
fugitiu. Però alhora decideix ajudar-lo en la fugida que pavimenta
la seva rereguarda amb or. Tot i això, quan Jonàs treu
ostentosament la bossa, al capità encara el molesten unes
sospites prudents. Sospesa cada moneda per si n’hi ha alguna
de falsa. “Sigui el que sigui, no és un falsificador”, mormola;
i Jonàs és acceptat com a passatger.
»—Indiqueu-me el meu camarot, senyor —diu ara
Jonàs—. Estic cansat de viatjar i necessito dormir.
»—En fas cara —diu el capità—. Aquí hi ha el teu camarot.
»Jonàs entra i voldria tancar la porta, però a la porta no
hi ha clau. En sentir-lo que busca desconcertat, el capità riu
baixet entre si mateix i xiuxiueja alguna cosa sobre les portes
de les cel.les dels convictes, que no és permès de tancar
97