045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

encoratjant sempre els seus homes a l’atac, sense deixar d’escopir
fum per la boca. Empenyien i estiraven com forçats,
fins que sentiren el crit benvingut.
—Dempeus, Tashtego! Adu’l!
L’arpó fou llançat.
—Tot a popa!
Els remers ciaren, i en aquell moment una cosa calenta
els va passar xiulant pels canells de cadascun. Era la cabestrera
màgica. Un instant abans Stubb li havia fet dues passades
addiccionades al bitó, on, a causa dels giravolts cada cop
més ràpids que feia, s’enlairava un fum blau de cànem que
es mesclava amb les fumeres constants de la seva pipa. Així és
que la cabestrera girava i girava pel bitó, però just abans d’arribar
a aquest punt, passava, escorxadora, entre les mans de
Stubb, de les quals havien caigut accidentalment els guardamans
o quadrats de lona embuatada que a vegades s’utilitzen
en aquestes ocasions. Era com aguantar l’espasa de tall
doble d’un enemic que tot el temps maldés per arrebassar-la
de la vostra engrapada.
—Mulla la cabestrera! Mulla la cabestrera! —cridà
Stubb al remer del bidó, que era el que seia al costat del bidó,
el qual, llevant-se el capell, començà a tirar-hi aigua a dins. 91
Es varen donar més voltes, de manera que la cabestrera
començà a estar al seu punt. Ara el bot volava com un tauró
amb les aletes a tota marxa per l’aigua que bullia. Aleshores
Stubb i Tashtego canviaren de lloc (de proa a popa); un afer
veritablement trontolladís en aquella agitada commoció.
Per la vibració de la cabestrera que ara s’estenia per tota
la llargada de la part superior de la balenera, i perquè ara estava
més tibada que la corda d’una arpa, hauríeu pensat que
l’embarcació tenia dues quilles —una que solcava l’aigua i
una altra que solcava l’aire—, perquè avançava a batzegades
a través dels dos elements oposats i alhora.
Una cascada continuada s’obria a banda i banda de la
proa i en el deixant hi regolfava un terbolí incessant. I al més
lleu moviment fet des de dins, ni que fos fet pel dit petit,
371