045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

tan llarga per arribar-vos. Veniu, Ahab us presenta els seus
respectes, veniu a veure si em podeu fer desviar. Desviar-me,
jo? No, no em podeu fer desviar, si no és que us desvieu també
vosaltres! L’home us té aquí. Desviar-me? El camí del
meu propòsit ferm és marcat amb rails de ferro, per l’acanalat
dels quals correrà la meva ànima. Pels gorgs sense fons, a
través dels cors saquejats de les muntanyes, sota les mares
dels torrents, em precipito sense desviació! No res no és un
obstacle, no hi ha cap angle en el camí de ferro!
38. hora foscant
(Al pal major, Starbuck s’hi repenja.)
La meva ànima està més que vençuda; està dominada.
I per un foll! Quina burxada insuportable, que el seny reti
les armes en un camp com aquest! Però ell m’ha perforat
fins molt endins i ha fet esclatar la raó fora de mi! Em penso
que veig la seva finalitat impia, però sento que l’haig
d’ajudar. Ho vulgui o no, aquesta cosa inefable m’ha lligat
a ell: m’estira amb un cable que jo no tinc ganivet per tallar.
Vell horrible! Qui hi ha sobre meu? —crida ell—. Sí,
seria un demòcrata amb tots els de dalt, però mireu com
senyoreja tots els de baix! Oh, pla que veig el meu ofici miserable:
obeir rebel.lant-me; i encara pitjor, odiar amb un
punt de compassió! Perquè en els seus ulls jo hi llegeixo algun
dolor esglaiador que m’esgarrifaria de tenir. Però encara
hi ha esperança. El temps i la marea flueixen folgadament,
i encara hi sóc a temps. L’odiada balena té tota la
rodonesa aquàtica del món per nedar, així com el peixet
daurat té el globus de vidre. Déu pot allunyar d’ell el seu
propòsit insultant. I jo alçaria el meu cor al cel si no el tingués
com el plom; però ja s’ha aturat el meu rellotge, i no
tinc clau per tornar a donar-li corda.
237