045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

auster i el vostre Pacífic contemplatiu, tot i això era tan venjatiu
i tan cerca-raons com els mariners dels boscos llunyans,
acabats d’arribar de les latituds dels acoradors amb
mànec de banya de boc. Encara més, aquell nantuckès era
un home amb alguns trets de bon cor; i aquell home dels
Llacs era un mariner que, tot i ser una mena de diable, podia
mantenir-se inofensiu i dòcil si era tractat amb fermesa
inflexible, només temperada per l’honestedat genèrica del
reconeixement humà, que és el dret de l’esclau més envilit.
En tot cas, fins ara així s’havia demostrat; però Radney era
un home predestinat i enfollit, i Steelkilt... però, ja ho veureu,
cavallers.
»No feia més d’un dia o dos com a màxim que el vaixell
havia emproat a port illenc quan la via d’aigua del Town-
Ho va semblar créixer novament, però només fins al punt
de requerir una hora o més de maneig de bombes cada dia.
Heu de saber que en una mar colonitzada i civilitzada com
el nostre Atlàntic, per exemple, alguns patrons no es preocupen
gaire de bombejar durant tota la travessia, tot i que
si una nit tranquil.la i ensonyada l’oficial de coberta s’arribés
a oblidar del seu deure en aquest aspecte, ben probablement
ell i els seus companys no se’n tornarien a recordar
mai més perquè tota la tripulació se n’aniria suaument a
fons.
»En les mars solitàries i salvatges, lluny enllà de l’oest de
vosaltres, cavallers, també és inusual que els vaixells facin sonar
els mànecs de les bombes a cor, àdhuc en un viatge de
durada considerable, és a dir, si es mantenen al llarg d’una
costa tolerablement accessible, o si se’ls ofereix algun altre
refugi raonable. Només quan una nau fa aigües a algun lloc
molt allunyat d’aquestes aigües, en alguna latitud realment
sense terra, és quan el capità comença a sentir una mica
d’ànsia.
»Molt d’això s’havia esdevingut amb el Town-Ho; de manera
que quan veieren que la via d’aigua havia tornat a augmentar,
veritablement hi va haver una certa preocupació ma-
324