045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

13. carretó
L’endemà matí, dilluns, després de donar el cap embalsamat
a un barber per fer-ne una testa-model, vaig pagar la meva
factura i la del meu camarada, si bé amb els diners del meu
camarada. L’hostaler ganyotaire, així com els hostes, semblaven
desconcertats i encuriositats davant l’amistat sobtada
que havia brotat entre jo i Queequeg —especialment tenint
en compte que les històries desorbitades que m’havia explicat
Pere Taüt sobre ell m’havien alarmat tant en referència a
la mateixa persona que ara era el meu company.
Vàrem manllevar un carretó per transportar les nostres
coses, inclòs el meu pobre pallet, el sarró de lona i el coi
de Queequeg, i baixàrem al Molsa, la petita goleta correu
amarrada al moll. La gent ens mirava passar; no tant Queequeg
—perquè estaven avesats a veure caníbals com ell pel
carrer— com per veure’ns a ell i a mi en uns termes de tanta
confiança. Però nosaltres no en fèiem esment i continuàvem
endavant empenyent el carretó per torns; Queequeg
s’aturava adesiara per ajustar la beina a les llengüetes de l’arpó.
Jo vaig preguntar per què portava amb ell a terra un estri
que destorbava tant, i si en els vaixells baleners no hi havia
arpons. Ell va contestar, en substància, que tot i que jo no
anava errat, passava que ell tenia un afecte particular pel seu
propi arpó perquè era de bon material, ben bregat en molts
combats mortals i coneixedor íntim dels cors de les balenes.
En resum, com molts segadors i dalladors de terra ferma que
van a les prades de les masies armats amb les seves pròpies
dalles —tot i que no estan obligats de cap manera a portarles—,
així Queequeg, per raons particulars, preferia el seu
propi arpó.
Canviant el carretó de les meves mans a les seves, em va
explicar una història divertida sobre el primer carretó que
havia vist en la seva vida. Fou a Sag Harbor. Els propietaris
del seu vaixell sembla que li’n varen deixar un per transportar
el seu pesant cofre a la posada. Per no semblar ignorant
113