045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

ells, sinó que, transferint en el seu desvari la seva idea de l’execrada
Balena Blanca, s’esperonà, mutilat com estava, a
lluitar contra ella. Tota la follia i tots els turments, tot allò
que remou l’escolim de les coses, tota veritat com continguts
de malícia, tot allò que destrueix la vigoria i esquerda el cervell,
tots els demonismes subtils de la vida i del pensament,
tots els mals eren, per al dement Ahab, personificats visiblement
en Moby Dick i en ell eren assolibles a la pràctica. Acumulava
damunt el gep blanc de la balena la suma de tota la
ràbia i l’odi general que havia sentit la seva raça d’ençà d’Adam.
I aleshores, com si el seu pit fos un morter, li disparava
la granada ardent del seu cor.
No és probable que aquesta monomania sorgís en ell
sobtadament, en l’instant just de la seva mutilació corporal.
En precipitar-se contra el monstre, ganivet en mà, només
s’havia lliurat a una animositat corporal sobtada i apassionada.
I quan va rebre el cop que el va esqueixar, probablement
només va sentir l’agònica laceració física i res més.
En canvi, quan es va veure obligat a retornar a casa per
culpa d’aquella col.lisió, i quan durant llargs mesos i setmanes
Ahab i la seva angoixa varen jeure plegats al mateix coi,
tombant en ple hivern aquell cap terrible i udolant de la Patagònia,
fou llavors quan el seu cos esqueixat i la seva ànima
ferida varen sagnar l’un dins l’altra i, en aquesta fusió, el tornaren
boig. Fou llavors, i només llavors, en el viatge de retorn
després de l’encontre, que la monomania final s’ensenyorí
d’ell; i això sembla cert a partir del fet que, a intervals
durant la travessia, va tenir moments de desvarieig llunàtic i
que, tot i mancat d’una cama, encara li quedava tanta força
vital en el seu pit egipci, força intensificada pel deliri, que els
oficials es varen veure obligats a fermar-lo, mentre navegava,
desvariejant al seu coi. En la seva camisa de força es gronxava
al bressoleig foll de les galernes.
I quan el vaixell va arribar a unes latituds més suportables,
amb les ales esteses plàcidament, surant a través dels
tròpics tranquils, segons totes les aparences la follia del vell
254