045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Però Derick havia tingut una partida tan avantatjosa que,
malgrat tota la gosadia dels altres, hauria aconseguit la victòria
en la correguda si no hagués tingut un judici just que li va
caure a sobre en forma d’embolic de cordes que va entortolligar
la pala del seu remer d’enmig. Mentre l’esburbat mariner
d’aigua dolça maldava per alliberar el seu rem i mentre,
en conseqüència, el bot de Derick estava a punt de sotsobrar
i ell tronava contra els seus homes en ràbia desfeta, fou el bon
moment per a Starbuck, Stubb i Flask. Amb un crit, pegaren
una estrebada mortal cap endavant i es col.locaren de biaix a
l’alçada de l’alemany. Un instant després, els quatre bots estaven
en diagonal dins el deixant de la balena; a banda i banda
dels bots s’estenia l’onada escumosa que feia l’animal.
Fou un espectacle terrible, lamentable i enfollidor. Ara la
balena avançava amb el cap a fora i engegava el brollador
cap endavant en una font contínuament turmentada; mentre
que la seva pobra única aleta colpejava el seu costat en
una agonia espantosa. Guinyava ara cap a una banda, suara
cap a l’altra, en la seva fugida vacil.lant, i a cada ona que
trencava s’enfonsava espasmòdicament en la mar o aixecava
de costat cap al cel la seva única aleta tremolosa. Així jo he
vist un ocell amb una ala escapçada que feia terribles cercles
trencats en l’aire en intentar debades escapar dels falcons pirates.
Però l’ocell té veu, i amb crits planyívols farà conèixer
la seva por; en canvi, la por d’aquest enorme animal marí
mut estava encadenada i encantada dins ell; no tenia veu,
tret de la respiració sufocada del seu espiracle, i això feia que
l’espectacle que donava fos terriblement llastimós; i, alhora,
la seva mola impressionant, la seva mandíbula en forma de
rastell, i aquella cua impressionant, era més que prou per terroritzar
l’home més cepat que se’n compadís.
En veure que uns pocs instants més donarien l’avantatge
als bots del Pequod, i per tal de no ser vençut així en el
joc, Derick va triar a l’atzar allò que li devia semblar un tir
inusualment llarg, abans que no se li escapés la darrera possibilitat
per sempre.
447