045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Bíblia de recanvi per al cambrer—, després de tot això els
dos capitans, Peleg i Bildad, sortiren de la cabina i, girant-se
al primer oficial, Peleg digué:
—I bé, senyor Starbuck, esteu segur que tot està a punt?
El capità Ahab està preparat, acabo de parlar-hi... no s’ha de
portar res més de terra, oi? Bé, aleshores crideu els mariners.
Que formin a popa per passar revista, maleïts siguin!
—No hi ha cap necessitat de flastomar, encara que tinguem
molta de pressa, Peleg —digué Bildad—. Però vés-hi,
amic Starbuck, i fes això que et demanen.
Com era això? Just a punt de partir i el capità Peleg i el capità
Bildad anaven amunt i avall per l’alcàsser amb vara alta,
com si haguessin de comandar conjuntament a alta mar, igual
que ho feien, segons totes les aparences, a port. Pel que feia al
capità Ahab, encara no se n’havia vist ni el senyal; només que
deien que era a la seva cabina. Però aleshores es podia pensar
que la seva presència no era gens ni mica necessària per donar
vela i menar el vaixell a alta mar. De fet, aquest no era ben bé el
seu afer, sinó el del pilot, i com que el capità Ahab no estava encara
recuperat del tot segons deien, doncs romania a baix. I tot
semblava prou natural, especialment atès que en la marina
mercant molts capitans no pujaven mai a coberta fins molt
temps després d’haver llevat àncora, sinó que romanien a la
taula de la cabina celebrant alegrement la seva partida amb els
amics de terra abans que deixessin el vaixell amb el pilot.
Però no hi va haver gaire oportunitat de pensar gaire en
aquella qüestió perquè el capità Peleg es feia càrrec de tot i
semblava que s’encarregava molt més del comandament i de
les ordres que no pas Bildad.
—Tots a popa, fills de mala mare! —cridava quan els
mariners s’entretenien prop del pal major—. Senyor Starbuck,
porteu-los aquí a popa!
—Desfeu la tenda! —fou l’ordre següent.
Tal com jo havia insinuat abans, aquella marquesina
d’ossos de balena només s’aixecava quan el vaixell era a port.
I a bord del Pequod se sabia, d’ençà de feia trenta anys, que
162