045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

damunt el cap; observareu que els ulls i les orelles són a banda
i banda del cap, aproximadament a un terç de tota la longitud
des de la part frontal. Per tant, ara ja us deveu haver
adonat que el cap del catxalot és una paret morta i cega, sense
ni un sol òrgan ni cap prominència tova de cap mena.
A més a més, heu de considerar també que només a l’extrem
inferior de la part frontal que s’inclina cap enrere hi ha un
vestigi lleugeríssim d’os, i que fins que no s’entra prop de
vint peus del front endins no es troba el desenvolupament
cranial complet. Així doncs, aquesta enorme massa sense ossos
és com una capçana. Finalment, tot i que, com ben aviat
es revelarà, aquesta massa conté en part l’oli més delicat, ara
sereu informats de la naturalesa de la substància que revesteix
d’una manera tan inexpugnable aquest aparent efeminament.
En algun lloc anterior us he descrit que el greix recobreix
el cos dels cetacis com la pell d’una taronja. Passa el
mateix amb el cap, però amb una diferència: aquell embolcall
del cap, tot i que no és de tant de gruix és d’una duresa
òssia que no pot imaginar qui no se les ha hagudes d’heure
amb ell. L’arpó de llengüetes més dures, la llança més esmolada
disparada pel braç humà més poderós, hi reboten impotents.
És com si el front del catxalot estigués pavimentat
amb peüngles de cavall. No crec que s’hi amagui cap mena
de sensibilitat.
Considereu vosaltres mateixos una altra qüestió. Quan
s’escau que dos grans vaixells de les Índies, ben carregats,
s’amunteguen i s’engrunen mútuament en els molls, què fan
els mariners? No pengen pas, entre els bucs, en el lloc de
contacte imminent, cap mena de substància dura, com ferro
o fusta. No, hi pengen una capçana llarga i arrodonida, feta
d’estopa i suro i embolicada amb cuiro del més gruixut i
dur. Aquesta capçana rep amb valentia i sense dany la premuda
que hauria trencat totes les aspes de fusta de roure i
totes les palanques de ferro. Això il.lustra a bastament per si
mateix el fet obvi al qual apunto. Però, suplementàriament,
se m’ha acudit la hipòtesi que, atès que els peixos ordinaris
428