045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Però aquí hi ha un artista. Us vol pintar el detall més
ombrós, més ensonyat, més tranquil i més encisador del
romàntic paisatge de tota la vall del Saco. Quin és l’element
principal que utilitza? Allí es drecen els seus arbres, cadascun
amb el tronc foradat i buit com si a dins hi hagués una
ermita i una creu, i aquí hi dorm la prada, i allí dorm el bestiar;
i d’aquell mas en surt un fil de fum endormiscat. Per un
bosc llunyà s’hi endinsa, fent giragonses, un camí envitricollat
que arriba als cingles entrecreuats dels cims que s’amaren
de blavor muntanyenca. Però encara que la imatge tingui
aquest èxtasi, encara que aquell pi deixi caure els seus
sospirs sobre el cap del pastor com si fossin fulles, tot seria
inútil si els ulls del pastor no estiguessin fits en el corrent
màgic que té davant d’ell. Aneu a visitar les Praderies pel
juny, quan durant vintenes i vintenes de milles camineu entre
lliris tigrats, enfonsats fins als genolls... quin encís hi
manca? L’aigua: no hi ha ni una gota d’aigua! Si Niàgara no
fos més que una cascada de sorra, viatjaríeu les vostres mil
milles per veure-ho? Per què el pobre poeta de Tennessee, 1
quan va rebre inesperadament dos grapats de plata, va deliberar
entre si comprar-se l’abric que necessitava tristament
o si invertir els seus diners en un viatge a peu a la platja de
Rockaway? Per què gairebé tots els nois sans i forts, amb una
ànima sana i forta, un moment o altre es tornen bojos per
anar en mar? Per què durant el vostre primer viatge com a
passatgers vàreu sentir aquella mena de vibració mística
quan us digueren per primera vegada que el vaixell ja era
lluny de la vista de la terra? Per què els antics perses consideraven
sagrada la mar? Per què els grecs li donaren una divinitat
particular, i precisament un germà de Júpiter? Segurament
totes aquestes coses tenen un sentit. I encara és més
profund el significat de la història de Narcís, el qual, en no
poder atrapar la dolça imatge turmentadora que veié a la
font, s’hi va tirar i s’hi va ofegar. Aquesta mateixa imatge
la veiem nosaltres a tots els rius i als oceans: és la imatge del
fantasma inabastable de la vida; i això és la clau de tot.
51