045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

mestre a mariner, i requereix una infusió ben forta de Sèneca
i dels estoics per fer-vos capaç de suportar-ho i fer-hi la
rialleta. Però fins i tot això passa amb el temps.
Què hi fa si un vell capità garrepa em mana agafar un
raspall i fregar les cobertes? A quina quantitat puja aquesta
indignitat, vull dir pesada segons els valors del Nou Testament?
Creieu que l’arcàngel Gabriel em farà de menys perquè
obeeixo ràpidament i respectuosament aquell vell garrepa
en aquest cas particular? Qui no és esclau? Digueu-m’ho.
Doncs bé, per molt que el vell capità em mani el que sigui,
per molt que m’apallissin i m’apunyeguin, jo tinc la satisfacció
de saber que tot està bé; que tothom, d’una manera o
altra, és servit de la mateixa forma, o sigui des d’un punt de
vista físic o metafísic; i així, l’apallissada universal la rep
tothom i cada mà hauria de fer fregues a l’espatlla dels altres,
i estar tots contents.
A més, sempre vaig en mar com a mariner perquè sempre
es preocupen de pagar-me per la molèstia, mentre que
no he sentit dir mai que hagin pagat ni un sol penic a un
passatger. Al contrari, els passatgers han de pagar. I hi ha tota
la diferència del món entre pagar i ser pagat. L’acte de pagar
és, potser, la càrrega més incòmoda que ens varen transmetre
aquells dos lladres de l’hort. En canvi, ser pagat... hi ha res
que s’hi pugui comparar? L’educada diligència amb què un
home rep diners és realment meravellosa, si considerem que
hom creu tan seriosament que els diners són la causa de tots
els mals de la terra, i que de cap manera un home adinerat
no pot entrar al cel. Ah, amb quina alegria ens lliurem nosaltres
mateixos a la perdició!
Finalment sempre vaig en mar com a mariner per l’exercici
sanitós i per l’aire pur que hi ha a la coberta del castell de
proa. Car, en aquest món, els vents de proa dominen més que
no pas els vents de popa (és a dir, si hom no viola mai la màxima
pitagòrica), 2 i així, gairebé sempre el comodor, a
l’alcàsser, rep l’atmosfera de segona mà dels mariners del
castell de proa. Ell es creu que és el primer a respirar aquell
53