045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Per un moment el vell ferrer va contemplar els raors
com si no estigués conforme a utilitzar-los.
—Agafa’ls, home, que jo no els necessito. Ara ni m’afaito,
ni menjo, ni reso fins... però té! A treballar!
Emmotllat finalment en forma de fletxa i soldat per
Perth a l’espiga, ben aviat l’acer va enllestir la punta del ferro;
i quan el ferrer estava a punt de donar a les llengüetes la
calor final abans d’atemperar-les, i va demanar a Ahab que li
acostés el poal d’aigua, el capità exclamà:
—No, no, res d’aigua aquí. Vull que aquesta punta sigui
d’autèntic tremp mortífer. Ei, Tashtego, Queequeg, Daggoo,
veniu aquí! Què me’n dieu, pagans? Em donareu prou sang
per cobrir aquestes llengüetes? —i va alçar l’arpó enlaire.
Tres inclinacions de cap fosques i arraïmades replicaren
que sí. Es varen fer tres punxades en la carn idòlatra i les
llengüetes per a la Balena Blanca foren trempades.
—Ego non baptizo te in nomne patris, sed in nomine diaboli!
—va udolar Ahab delirant quan el ferro maligne va devorar
afamegat la sang baptismal.
Aleshores va passar revista a les perxes de recanvi que tenien
a baix, en va triar una de noguer que encara tenia escorça
i en va encastar un extrem al buit rodó de l’espiga.
Aleshores es va desenrotllar una duja de cabestrera nova i se
n’enrevoltillaren unes quantes braces al gigre, per tensar-la
al màxim. Ahab va pitjar amb el peu fins que el cap va brunzir
com una corda d’arpa, llavors s’hi va inclinar delerosament
i en comprovar que no tenia cap embull va exclamar:
—Molt bé, ara anem a fer els lligalls.
El cap fou destrenat per un extrem i les filàstiques que el
formaven foren separades i després trenades i teixides de
bell nou al voltant de l’espiga de l’arpó. Aleshores la perxa
fou assegurada amb força dins el buit de l’espiga i, ajuntant
paral.lelament la perxa i la cabestrera, les dues peces foren
lligades fermament amb una entolladura feta amb fil d’empalomar
que arribava fins a la meitat de la perxa. Un cop fet
això, la perxa, el ferro i la cabestrera —com les Tres Par-
598