045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

»—He acabat, don.
»—Doncs us suplico que em digueu si, segons les vostres
conviccions més profundes, aquesta història és en substància
realment veritable. És tan summament extraordinària!
L’heu treta d’una font inqüestionable? Tingueu paciència
amb mi si us sembla que insisteixo massa.
»—Tingueu paciència amb tots nosaltres, senyor mariner,
car tots nosaltes ens afegim al desig de don Sebastián
—exclamaren els presents amb un interès immens.
»—Hi ha un exemplar dels Sants Evangelis en aquest
hostal Daurat, cavaller?
»—No —digué don Sebastián—, però conec un sacerdot
molt digne que viu prop d’aquí i que me’n procurarà un ben
aviat. Vaig a buscar-lo. N’esteu ben segur, però? Això pot
arribar a ser massa seriós.
»—Sereu tan amable de portar també el sacerdot, don?
»—Per bé que ja no hi ha Autos de Fe a Lima —digué un
dels presents a un altre—, em temo que el nostre mariner no
corri algun risc amb el bisbat. Allunyem-nos una mica més
de la llum de la lluna. No veig que hi hagi cap necessitat de
tot això.
»—Perdoneu-me que corri darrere vós, don Sebastián,
però també us voldria demanar que procureu obtenir els
Evangelis més grossos que pugueu.
* *
»—Aquest és el sacerdot, us porta els Evangelis —digué
greument don Sebastián, en tornar, acompanyat d’una figura
alta i solemne.
»—Deixeu-me que em llevi el capell. I ara, sacerdot venerable,
veniu més a la claror i aguanteu el Llibre Sagrat davant
meu de manera que jo el pugui tocar. I ara, que el Cel
m’ajudi: pel meu honor, la història que us he contat, cavallers,
és en substància i en els seus punts principals, veritable.
Sé que és certa: s’ha esdevingut a la bolla del món. Jo vaig
344