045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

esistència que la corredora presentava al remolc feia que el
vell que aguantava el rodet trontollés estranyament.
—Aguanta fort!
Crac! El cordill excessivament tibat es va afluixar formant
un llarg fistó. La corredora remolcada va desaparèixer.
—Esclafo el quadrant, el temporal em desvia les agulles
i ara la mar folla trenca el cordill de la corredora. Però Ahab
ho pot arreglar tot. Cobra cap aquí, tahitià. Tu, el de Man,
cabdella el rodet. I cuiteu que el mestre d’aixa faci una altra
corredora, i tu, adoba el cordill. Ja teniu feina.
—Mi-te’l com se’n va. Com si no hagués passat res. Però
per mi que és com si l’eix del món hagués quedat a lloure.
Cobra, cobra, tahitià! Aquests cordills corren tot sols i giravolten,
però tornen trencats i arrossegant-se. Ei, Pip! Que
véns a ajudar, Pip?
—Pip? A qui dieu Pip? Pip va botar del bot, Pip va desaparèixer.
Vejam ara si encara no l’heu pescat, pescador. És
dur d’arrossegar. Em penso que s’ha agafat bé. Espolsa’l,
tahitià, que aquí no hissem covards. Ei! Per allí va un braç
que surt de l’aigua. Una destral! Una destral! Talla-li... aquí
no volem hissar covards. Capità Ahab! Senyor! Senyor! Pip
és aquí i intenta tornar a pujar a bord!
—Calla, boig, beneit! —cridà l’home de Man agafant-lo
per un braç—. Fora del castell de popa, fora!
—L’idiota més gran sempre escridassa el més petit —va
remugar Ahab atansant-se—. Lleva les mans de damunt
aquesta santedat! On deies que era Pip, noi?
—A popa, capità, a popa! Mireu, mireu!
—I tu qui ets, noi? No em veig reflectit a les pupil.les buides
dels teus ulls. Oh, Déu! Que l’home hagi de ser una cosa
perquè les ànimes immortals el travessin com per un sedàs.
Qui ets tu, noi?
—El campaner, senyor. El pregoner del vaixell. Ding, dong
ding! Pip! Pip! Pip! Cent lliures d’argila de recompensa per a
Pip. Cinc peus d’alçada... aspecte de covard... el coneixereu de
seguida per això! Ding, dong, ding! Qui ha vist Pip, el covard?
631