045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

sobretot perquè un altre corrent que provenia de la porta esbalandrada
s’ajuntava al de la finestra, i tots dos plegats formaven
una sèrie de remolins just a la vora del lloc on jo havia
pensat passar la nit.
«Mal s’endugués el dimoni aquest arponer —vaig pensar—.
Però, atura’t, no li podria passar al davant? Tancar la
porta per dins i saltar al seu llit i no deixar-me despertar ni
pels trucs més violents?»
No semblava una mala idea, però m’hi vaig repensar i ho
vaig deixar córrer, perquè, qui em deia que l’endemà al matí,
just en sortir disparat de la cambra, l’arponer no m’esperaria
dret a l’entrada a punt de fer-me besar a terra?
Malgrat tot, en mirar altre cop al meu voltant i en veure
que no hi havia cap possibilitat de passar una nit suportable
a menys que no fos al llit d’una altra persona, vaig començar a
pensar que, ben mirat, podia ser que els meus prejudicis
contra l’arponer desconegut no tinguessin cap justificació.
«Esperaré una estona més —jo que penso—, no pot
trigar gaire a deixar-se caure per aquí. Me’l miraré bé i potser
podem arribar a ser uns alegres companys de llit... no se
sap mai.»
Però encara que els altres hostes anaven venint d’un en
un, de dos en dos, o de tres en tres, i se n’anaven a jeure, no
hi havia ni senyal del meu arponer.
—Hostaler —vaig dir—, quina mena de bergant és?... Es
retira sempre tan tard? Ja són ben bé les dotze tocades.
L’hostaler va tornar a fer la seva rialleta de conill i va
semblar xalar d’allò més amb alguna cosa que jo no comprenia.
—No —va contestar—, generalment és un ocell matiner,
es colga i es lleva amb el sol... sí, és de la mena d’ocells
que sempre enxampen el cuc. Però anit se n’ha anat a fer de
quincallaire, sabeu?, i no sé què dimonis el pot fer trigar
tant, llevat que per ventura no pugui vendre el seu cap.
—Que no pugui vendre el seu cap?... Quina mena
d’història voleu encolomar-me? —i em vaig començar a en-
67