045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

amb l’ullal del narval. Com podia un hom, doncs, mirar
Ahab assegut en aquell trípode d’ossos sense pensar en la
reialesa que simbolitzava? Perquè Ahab era, llavors, un khan
de coberta, un rei de la mar i un gran senyor dels leviatans.
Passaren uns moments durant els quals el fum espès li
sortia de la boca en glopades ràpides i constants, que li retornaven
de bell nou a la cara.
—Què em passa? —va mormolar per a ell mateix finalment,
llevant-se la pipa de la boca—. Fumar ja no em calma.
Oh, la meva pipa! Molt malament dec estar, si el teu encís ja
ha desaparegut! He estat aquí, afanyant-me inconscientment,
no gaudint... sí, i fumant en la ignorància, tota l’estona
a sobrevent. A sobrevent i amb unes xuclades tan nervioses
com si, igual que la balena moribunda, els meus brolls
finals fossin els més potents i els més angoixats. Què n’haig
de fer, d’aquesta pipa? Aquest estri ha de servir per donar serenor,
per enviar enlaire mansos vapors blancs entre blancs
cabells suaus, i no entre blens esbullats i grisos com ferro,
com els meus. No fumaré mai més...
Va tirar la pipa encesa al mar. El foc va xiular entre les
ones i en el mateix instant el vaixell va avançar ràpidament
la bombolla que havia fet la pipa en enfonsar-se. Amb el barret
de gairell, Ahab es va passejar tentinejant per la coberta.
31. reina mab 37
L’endemà matí Stubb s’acostà a Flask.
—No havia tingut mai un somni tan estrany com
aquest, Pendeloc. Saps la cama d’ivori del vell, oi? Doncs he
somiat que em clavava una guitza amb ella, i quan jo volia
tornar-la-hi, per la meva ànima, amic!, se m’ha desenganxat
la cama! I llavors, tot d’un plegat, Ahab semblava una piràmide
i jo, com un boig encès, encara li clavava guitzes. Però
el que era encara més curiós, Flask, i ja saps com en són de
191