045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Jo em delia per veure-li la cara, però la va tenir girada
una estona mentre es dedicava a desfermar la boca del pallet.
Però un cop obert el sac es va girar cap a mi... Oh, Déu dels
Cels, quina visió! Quina cara! Era d’un color fosc, porpra,
groguenc, i tota tacada amb clapes quadrades i negroses. Sí,
és tal com jo pensava, un company de llit terrorífic: ha estat
de brega, l’han ferit terriblement i ara és aquí, el metge l’acaba
de deixar. Però en aquell moment es va escaure que girava
la cara vers la llum, de manera que vaig veure clarament que
aquelles clapes quadrades de les galtes no podien ser esparadraps.
Eren taques d’alguna altra cosa. Al començament no
sabia què pensar-ne, però ben aviat se’m va acudir una espurna
de la veritat. Vaig recordar una història d’un home
blanc —un balener també— que, havent caigut en mans dels
caníbals, havia estat tatuat com ells. Vaig arribar a la conclusió
que aquell arponer es devia haver trobat en una aventura
semblant en el decurs dels seus llargs viatges.
«Bé, i què hi fa això? —vaig pensar—. Ben mirat, és només
la seva part exterior. Un home pot ser honest en qualsevol
mena de pell.»
Però aleshores, què havia de pensar de la seva pell ultraterrenal,
vull dir la resta de la pell que rodejava, i n’era completament
independent, els quadrats del tatuatge? Segurament
no podia ser altra cosa que una bona capa de colrat
tropical, però el cert és que no havia sentit parlar mai d’un
sol tan fort que colrés un home blanc convertint-lo en groc
porprat. Ben mirat, però, jo no havia estat mai a les Mars del
Sud, i potser allí el sol produïa aquests efectes extraordinaris
damunt la pell.
I mentre totes aquestes idees em passaven pel cap com
llampecs, l’arponer no s’havia adonat de mi en absolut. Però
havent obert el sac amb unes certes dificultats, va començar
a furgar-hi i tot d’un plegat en va treure una mena de tomahawk
i un sarró de pell de foca amb pèl i tot. Va col.locar
aquestes coses sobre el vell cofre del mig de la cambra i després
va agafar el cap de Nova Zelanda —una cosa prou fan-
72