045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

pidament cap al cos flotant i notificant a crits les seves intencions
al Pequod, va procedir immediatament a fer la collita
del fruit de la seva astúcia poc honesta. Va engrapar l’aixada
del bot, ben esmolada, i va començar a excavar en el
cos, una mica més enrere de l’aleta dorsal. Gairebé us hauríeu
pensat que cavava una bodega en la mar, i quan a la fi la
seva aixada va petar contra les magres costelles, fou com remoure
antigues teules i ceràmica romana enterrada en grassa
argila anglesa. La tripulació del seu bot estava completament
excitada i s’afanyaven a ajudar el seu patró; se’ls veia
tan delerosos com cercadors d’or.
I tot el temps una munió innombrable d’aus es capbussaven,
immergien, cridaven, giscaven i lluitaven al seu voltant.
Stubb començava a semblar decebut, sobretot quan la
flaire horrible anava augmentant; però de sobte, del bell mig
de la pestilència, va esmunyir-se un corrent lleu de perfum
que va rajar entre la marea de males olors sense que l’absorbissin,
com un riu que s’ajunta a un altre i després flueixen
plegats, però, sense mesclar-se durant una estona.
—Ja ho tinc! Ja ho tinc! —exclamà Stubb entusiasmat,
tot colpejant alguna cosa en les regions subterrànies—. Una
bossa, una bossa!
Va deixar caure l’aixada, va ficar totes dues mans en el
forat i en va treure grapats d’alguna cosa que semblava sabó
rosat de Windsor o un formatge gras, molt curat i bigarrat;
molt cremós i, per afegitó, saborós. Es pot oscar fàcilment
amb el polze i és d’un to entre groc i cendre. Això, estimats
amics, és l’ambre gris, que qualsevol droguer pagaria a una
guinea d’or l’unça. Se’n varen obtenir uns sis grapats, però
inevitablement se’n va perdre més en mar, i encara més, potser,
se n’hauria pogut salvar si no hagués estat per les ordres
sorolloses i impacients d’Ahab a Stubb per tal que en desistís
i tornés a bord, que, si no, el vaixell els diria adéu.
508