045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

103. mides de l’esquelet del catxalot
Per començar m’agradaria presentar-vos una declaració detallada
i planera sobre la mola viva d’aquest leviatan, l’esquelet
del qual descriurem breument a continuació. Aquesta
declaració pot ser útil aquí.
D’acord amb un càlcul que he fet amb tota cura, i que
baso en part en l’estimació del capità Scoresby, de setanta tones
per a la balena de Groenlàndia de mida més gran, de seixanta
peus de longitud, d’acord amb aquest càlcul, dic, un
catxalot dels més grans, entre vuitanta-cinc i noranta peus de
llargada, i una mica menys de quaranta peus de circumferència
en la part més ampla, un catxalot així, dic, pesaria pel cap
baix noranta tones. De manera que, calculant que tretze homes
fan una tona, el catxalot pesaria considerablement més
que tota la població d’un poblet de mil cent habitants.
No penseu, doncs, que a aquest Leviatan li haurien de
posar un cervell que, com bestiar enjovat, el fes bellugar segons
la imaginació de qualsevol terrassà?
Com que ja us he presentat, per diversos sistemes, el seu
crani, l’espiracle del broll, la mandíbula, les dents, la cua, el
front, les aletes i altres parts del seu cos, ara remarcaré simplement
el que és més interessant de la mola general dels seus
ossos més visibles. Però com que el crani colossal abraça una
proporció tan gran de tota l’extensió de l’esquelet, i com que
n’és, amb escreix, la part més complicada, i també com que en
aquest capítol no es repetirà res que hi faci referència, no heu
de deixar de tenir-lo sempre present a la vostra ment, o bé
l’heu de portar sempre sota el braç així que anem avançant,
perquè, si no, no obtindreu una noció completa de l’estructura
general que ara contemplarem.
L’esquelet del catxalot que hi havia a Tranque tenia una
llargada de setanta-dos peus. Així és que, en vida, ben revestit
i en posició estirada, devia fer noranta peus, perquè en
el cetaci l’esquelet perd prop d’una cinquena part de longitud
comparat amb el cos viu. D’aquests setanta-dos peus, el
558