045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

cada banda, com les ales de juntura doble dels albatros, i així
el Pequod va seguir a sotavent el deixant de Moby Dick.
Els brolls espurnejants de la balena, amb els prou coneguts
intervals metòdics, eren regularment anunciats des dels
tamborets, i quan s’anunciava que s’acabava de capbussar,
Ahab comptava el temps i es passejava per coberta amb el
rellotge de bitàcola en mà; just quan havia expirat el darrer
segon de l’hora prevista, se sentia la seva veu:
—De qui és ara la dobla? La veieu?
I si la resposta era: «No, senyor!», immediatament ordenava
que l’hissessin a la seva talaia. D’aquesta manera va
passar Ahab el dia: adés enfilat a dalt i sense moure’s, ara
passejant-se sense aturall per les taules.
Mentre es passejava així, sense dir paraula excepte per
cridar als homes d’enlaire, o per ordenar que hissessin més
amunt una vela, o perquè en despleguessin una altra en
tota l’extensió, caminant així amunt i avall sota el seu capell
inclinat, a cada tomb passava per davant del seu bot fet
estelles, que havia estat deixat damunt la coberta del castell
de popa i allí romania, al revés: la proa trencada de cara a
la popa feta bocins. Finalment s’hi va aturar davant, i així
com en un cel ja ennuvolat a vegades hi creuen nous estols
de núvols, igualment en la cara del vell hi va passar una
nova tenebra.
Stubb el va veure aturar-se, i potser pretenent demostrar,
per bé que sense vanitat, la seva pròpia fortalesa invençuda,
i així servar una plaça de valent en la ment del capità,
va avançar cap a ell i contemplant aquella ruïna
exclamà:
—El card que l’ase ha refusat... li punxava massa la boca,
capità! Ha, ha, ha!
—Quina criatura sense ànima és la que riu davant d’un
naufragi? Home, home! Si no sapigués que ets tan valent
com el foc sense por (i tan mecànic), juraria que ets un poltró.
No s’haurien de sentir gemecs ni rialles davant unes restes
de naufragi.
667