045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

sobre aquell estri —quan en veritat n’era totalment pel que
feia a la forma exacta de manejar-lo—, Queequeg hi va
col.locar el seu bagul, el va lligar ben fort i es va carregar el
carretó damunt les espatlles.
—I ara! —vaig fer jo—. Queequeg, ho hauries d’haver
sabut, ja t’ho diré. I no va riure, la gent?
Aleshores em va contar una altra història. La gent de la
seva illa de Kokovoko, en les festes de noces espremen l’aigua
fragant dels cocos dins una gran carabassa pintada, com si fos
una ponxera; i aquesta ponxera sempre és l’ornament central
de l’estora trenada on es fa la festa. Ara bé, una vegada va arribar
a Kokovoko un gran vaixell mercant, i el seu capità —per
tot el que em deia, un cavaller molt tocat i posat i solemnial, si
més no per ser capità de marina— fou convidat a les noces de
la germana de Queequeg, una bonica princesa joveníssima
de deu anys acabats de fer. Bé, doncs quan tots els invitats estaven
reunits a la cabana de bambú de la jovençana, aquell capità
entra i li assignen el lloc d’honor situat just davant la ponxera
i entre el gran sacerdot i sa majestat el rei, el pare de Queequeg.
Es va beneir la taula —perquè aquesta gent beneeix la
taula just com nosaltres, malgrat que Queequeg em va dir que
ho feien just al contrari, perquè nosaltres en aquestes ocasions
mirem cap als plats i ells, per contra, fan com els ànecs, miren
cap amunt per agrair al Gran Dador de totes les festes. Es va
beneir la taula, dic, i el gran sacerdot va començar el banquet
amb la cerimònia immemorial de l’illa, que consistia a ficar
els seus dits consagrats i consagradors dins la ponxera abans
que comencés a circular la beguda beneïda.
En veure’s situat prop del sacerdot i havent-se fixat en la
cerimònia, el capità devia considerar que, essent capità d’un
vaixell, tenia franca prioritat sobre un simple rei d’una illa,
especialment a casa del mateix rei; així que el capità va començar
tranquil.lament a rentar-se les mans dins la ponxera
(suposo que devia pensar que era un gran rentadits).
—Ara —digué Queequeg—, què pensar tu? No riure
nostra gent?
114