045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

corredora del balou, hi plantaren totes les mans a sobre i ordenaren
sonorament al cambrer que portés el pesat forrellat
de bronze que pertanyia a l’escala de la cabina. Després el
capità va obrir una mica la corredora i va xiuxiuejar quelcom
per l’escletxa, la va tornar a tancar i va girar la clau damunt
els mariners —deu en total—, i va deixar a coberta
una vintena o més d’homes que fins llavors s’havien mantingut
neutrals.
»Durant tota la nit tots els oficials varen fer una guàrdia
alerta de proa a popa, especialment al voltant del balou del
castell de proa i de l’escotilla de proa; per aquell lloc, precisament,
temien que poguessin sortir els insurgents, després
de fer-se pas a través de la mampara de sota. Però les hores de
fosca passaren sense res de nou, els homes que havien tornat
a la feina encara continuaven afanyant-se durament a les
bombes, els grinyols i els espetecs de les quals ressonaven lúgubrement
adesiara per tot el vaixell en aquella nit funesta.
»A la sortida del sol el capità va anar a proa i va fer uns
trucs a la coberta, ensems que ordenava als presoners que
anessin a treballar; però ells s’hi negaren amb un esgarip.
Aleshores els arriaren aigua i els llançaren dos grapats de galetes,
i un cop girada la clau, el capità se l’embutxacà i va tornar
al castell de popa.
»Dos cops al dia i durant tres dies es va repetir allò, però
al matí del quart dia, en ser pronunciat el requeriment habitual,
es va sentir una disputa confusa i llavors una baralla. Tot
d’un plegat quatre homes sortiren de bursada del castell de
proa, dient que estaven disposats a posar-se a la feina. La ferum
d’aire tancat i la dieta a fam, a més potser d’un cert temor
a un càstig definitiu, els havien obligat a rendir-se a discreció.
Envalentit per això, el capità va reiterar la seva demanda als
qui restaven, però Steelkilt cridant li va fer una insinuació terrorífica
de deixar-se estar de xerrameques i d’anar-se’n allà
on li pertocava. Al cinquè matí, tres amotinats més sortiren
disparats, escapant-se dels braços desesperats dels de sota que
intentaven retenir-los. Només en quedaven tres, a baix.
334