045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

neralment pel nom genèric de gay-headers. El cabell llarg,
llis i d’un negre gibelí, els seus pòmuls i els seus ulls negres i
arrodonits —per ser un indi, perquè eren orientals en la
llargada però antàrtics en la seva expressió espurnejant—,
tot plegat proclamava a bastament que era hereu de la sang
sense mesclar d’aquells orgullosos caçadors guerrers que, a
la recerca del gran dant de New England, havien explorat,
arc en mà, els boscos aborígens del continent. Però com que
ja no seguia la petja dels animals salvatges del bosc, Tashtego
ara caçava a l’encalç de les grans balenes de la mar, i l’arpó
segur del fil reemplaçava amb encert la fletxa infal.lible
dels avantpassats. Mirant la robustesa colrada dels seus
membres flexibles de serpent, gairebé hauríeu donat crèdit a
les supersticions d’alguns puritans primitius i hauríeu mig
cregut que aquell indi salvatge era fill del Príncep dels Poders
de l’Aire. Tashtego era l’escuder del segon oficial, Stubb.
El tercer dels arponers era Daggoo, un salvatge gegantí,
negre com el carbó, amb posat de lleó —tenia aspecte d’Assuer.
A les orelles hi portava dos cèrcols d’or tan grans que
els mariners en deien anelles d’argolla i parlaven d’amarrarhi
les drisses de les gàbies. En la seva joventut, Daggoo s’havia
enrolat voluntàriament a bord d’un balener ancorat a
una badia solitària de la seva costa nadiua. I com que no havia
estat mai enlloc tret d’Àfrica, Nantucket i els ports pagans
més freqüentats pels baleners, i com que ara ja feia
molts d’anys que menava la vida intrèpida del baleneig en
vaixells de propietaris insòlitament prudents amb la mena
d’homes que enrolaven, Daggoo conservava totes les seves
virtuts bàrbares i, tes com una girafa, es movia per la coberta
amb tota la pompa dels seus sis peus i cinc polzades, calçat
amb els seus escarpins. Mirar enlaire cap a ell produïa una
humilitat corporal i, davant ell, un home blanc semblava
una bandera blanca que venia a demanar treva davant una
fortalesa. És curiós explicar que aquell negre imperial, Assuer
Daggoo, era l’escuder del menut Flask, que al seu costat
semblava un peó d’escacs.
181