045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

de vista part damunt de l’ample oceà i varen decidir seguir
la mateixa direcció. Partiren amb les seves canoes i després
d’una travessia molt perillosa descobriren l’illa, on trobaren
un estoig buit d’ivori: l’esquelet del pobre petit indi.
Què hi ha d’estrany, doncs, que aquests habitants de
Nantucket, nascuts en una platja, es facin a la mar per guanyar-se
la vida? Primer agafaven crancs i cloïsses a la sorra; esdevingueren
més gosats i entraren a l’aigua amb xarxes per
pescar verats; més experimentats, anaren mar enfora amb
bots i capturaren bacallans, i, finalment, avararen una armada
de grans vaixells i exploraren aquest món marí; posaren
un cinturó incessant de circumnavegacions al seu voltant,
guaitaren a l’estret de Bering i en totes les estacions i a tots
els oceans declararen guerra perpètua a la massa animada
més poderosa que va sobreviure al diluvi, la més monstruosa
i la més muntanyosa: aquest mastodont himalaià d’aigua
salada revestit amb tal poder extraordinari i inconscient, els
pànics del qual són més temibles que els seus assalts més valents
i malignes!
I així aquesta gent nua de Nantucket, aquests ermitans
marins, sortint del seu formiguer de la mar, han envaït i conquistat
el món aquàtic com si cadascun d’ells fos Alexandre;
s’han repartit entre ells els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic,
com els tres poders pirates han fet amb Polònia. Deixeu que
Amèrica afegeixi Mèxic a Texas, i que estibi Cuba damunt el
Canadà; deixeu que els anglesos infestin tota l’Índia i que
pengin la seva bandera refulgent al sol; dos terços d’aquest
globus terraqüi són de la gent de Nantucket, car la mar és
seva, ells la posseeixen com els emperadors posseeixen imperis;
els altres navegants només tenen el dret de transitarhi.
Els vaixells mercants no són sinó ponts extensibles, i els
vaixells armats són forts flotants; àdhuc els pirates i els corsaris,
tot i que segueixen la mar com els bandolers els camins,
no fan sinó saquejar altres vaixells, altres fragments de
la terra com la seva, sense intentar de guanyar-se la vida a les
fondàries sense fons.
119