045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

de terra igualment avorrit i avorrible, és més oblidable que la
mort. Vine cap aquí! Planta també la teva làpida al cementiri
i vine amb nosaltres fins que ens casem amb tu!»
En sentir aquestes veus des de l’est i des de l’oest, a l’alba
i a la posta, l’ànima del ferrer va contestar: «Sí, ja vinc!»
I així fou com Perth se’n va anar a balenejar.
113. la fornal
Amb la barba esborifada i faixat amb un aspre davantal de
pell de tauró, cap allà mig dia, Perth era entre la fornal i l’enclusa,
aquesta darrera col.locada damunt una soca de campetx,
i amb una mà aguantava la punta d’una pica entre els
carbons, mentre que amb l’altra manxava el foc. Aleshores
s’hi va acostar el capità Ahab amb una bosseta de cuiro que
semblava plena de floridura. A una mica de distància de la
fornal el capità Ahab es va aturar, sorrut, fins que Perth,
traient el ferro del foc, va començar a mallar-lo damunt l’enclusa.
La massa enrogida escopia espurnes que volatejaven en
densos estols, alguns dels quals arribaven ben a prop d’Ahab.
—Aquests són els teus mascarells, 157 Perth?, que sempre
volen al teu deixant. També són aus de bona astrugància,
però no per a tothom... mira com cremen, però tu... tu vius
amb ells sens ni una sola socarrimada.
—Això és perquè ja estic socarrat del tot, capità Ahab
—contestà Perth, descansant un moment repenjat al mall—.
Estic més que cremat, i no és fàcil socarrimar una cicatriu.
—Bé, bé, prou. La teva veu marcida em sona massa tranquil.la,
massa assenyadament funesta per a mi. Jo, que no sóc
al Paradís, m’inquieto per totes les misèries dels altres quan
les misèries no són la follia. Tu t’hauries de tornar boig, ferrer.
Digues, per què no et tornes boig? Com pots aguantar
sense tornar-te boig? Encara t’odia tant el cel que no pots
tornar-te boig?... Què feies, ara?
595