045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

La seva obra, obscurida i menystinguda durant més de seixanta
anys, serà recuperada d’aquella «Oficina de Lletres Perdudes»
amb l’embranzida neoromàntica dels anys vint. D. H.
Lawrence, un altre escriptor que com Melville cercà la puresa
de la barbàrie, fou un dels primers a revaloritzar la seva figura
a través dels seus magnífics estudis sobre la literatura clàssica
nord-americana. De bell nou recuperades, les «lletres» de Melville
no han cessat ni un moment d’engrandir-se.
De fet, pot afirmar-se que Moby Dick constitueix l’epígon
i alhora la culminació de la narrativa romàntica nordamericana,
i s’erigeix en síntesi de veritat científica —el
cientificisme cetològic i la morositat descriptiva que afeixuguen
un xic la novel.la, però que responen a les exigències de
versemblança del lector i al mateix desig de Melville de magnificar
l’aventura fins a dotar-la de volada mítica—, de literatura
fantàstica —tota la novel.la s’estructura oníricament
a partir de la fusió de realitat i somni, essent la visualització
d’un malson obsessiu—, i de simbolisme literari —l’obra de
Melville, com la de Poe, són un clar antecedent del posterior
desenvolupament del simbolisme en literatura. Una síntesi,
doncs, que supera els límits del romanticisme i que prefigura
en molts sentits la literatura contemporània.
D’entre els elements específicament romàntics, m’agradaria
destacar la intensitat i l’ambivalència amb què Melville
tracta el tema de la natura. En aquest sentit, és fàcil descobrir
un ressò d’aquella concepció de la «natura innocent»,
anterior a la caiguda bíblica, aquell espai no contaminat per
l’empremta humana. Aquest mite romàntic, que troba en el
bon salvatge de Rousseau una de les formulacions més efectives,
assolirà una extraordinària productivitat a través de
l’antinòmia barbàrie/civilització que travessarà tota la narrativa
nord-americana del segle xix.
Ens trobem, també, davant la noció de la natura com a
símbol de l’inefable, del misteri infinit de la vida. És aquesta
concepció idealista i metafísica la que subjugà els escriptors
romàntics i els abocà vers la contemplació, fins i tot la fusió,
15