045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

els bots. Una vegada més els va separar a empentes, i va fer
caure els ferros i les llances dels bots dels dos oficials, a més
d’esquerdar un costat de la part més alta de les proes. Però va
deixar el bot d’Ahab gairebé sense una rapinyada.
Mentre Daggoo i Queequeg es dedicaven a tornar a
compondre les taules forçades, i quan la Balena Blanca es va
fer enfora, va girar i va mostrar tot el seu flanc en tornar a
passar prop d’ells; en aquest moment es va sentir un crit esmolat.
Lligat i entortolligat al llom del peix, encordat en les
voltes i més voltes que, durant la nit passada, la balena s’havia
fet a l’entorn amb els embulls de les cabestreres, es va
veure el cos mig esqueixat del Parsi, amb la roba burella espellifada
i amb els ulls esbatanats girats cap al vell Ahab.
L’arpó li va caure de la mà.
—Estafat! M’han estafat! —digué amb un alè llarg i dificultós—.
Sí, Parsi! Et veig un altre cop... Sí, i tu vas davant, i
aquest, aquest, és el cotxe fúnebre que vares prometre. Però
et mantinc fins la teva darrera paraula. On és el segon cotxe
fúnebre? Fora d’aquí, oficials. Torneu al vaixell! Ara els vostres
bots són inútils. Adobeu-los, si hi sou a temps, i torneu
amb mi. Si no, Ahab es basta sol per morir... Enrere, mariners!
El primer que faci esment de saltar d’aquest bot on jo
estic, a aquest primer l’arponejo. Vosaltres no sou homes independents,
sou els meus braços i les meves cames, per tant,
m’heu d’obeir. On és la balena? Ha tornat a baixar?
Però mirava massa prop del bot, perquè Moby Dick,
com si volgués escapar amb el cadàver que portava, i com
si el lloc particular del darrer encontre no hagués estat
més que una etapa del seu viatge a sotavent, ara nedava
fermament cap endavant i ja havia gairebé passat més
enllà del vaixell —que fins llavors havia navegat en direcció
contrària al catxalot, per bé que ara havia deturat la
seva avançada. Moby Dick semblava nedar a la màxima
velocitat, com si no volgués altra cosa que continuar el seu
camí per mar.
—Oh, Ahab! —exclamà Starbuck—. Encara no és mas-
686