045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

Quan va haver passat tot l’interval del sondeig, el catxalot
va tornar a pujar i ara era just davant del bot del fumador,
molt més a prop que de qualsevol altra balenera, i Stubb
va confiar en l’honor de la captura. Ara era evident que el cetaci
s’havia adonat finalment dels seus perseguidors. Per
tant, eren inútils el silenci i la cautela. Hom va deixar les
baiones i els rems es posaren sorollosament en acció.
Sense deixar de pipar, Stubb va encoratjar la seva tripulació
per a l’assalt.
En el peix, sí, s’havia produït ara un canvi enorme. Sentint
vitalment el risc, avançava «cap defora l’aigua»; amb
aquesta part del seu cos projectada obliquament des de l’escuma
enfollida que batia. 90
—Encalceu-lo, nois, encalceu-lo! Sense córrer, però. Teniu
tot el temps del món, però no afluixeu. Empaiteu-lo
com una tronada, això és tot! —cridava Stubb, escopint fum
en parlar—. Au, som-hi, Tash, fill... som-hi tots, bona estropada
però tranquils... freds com lletugues, això, això... au,
endavant, endavant... darrere ell com la ganyota de la mort i
com els dimonis ganyotaires... aixequeu perpendicularment
els morts enterrats de les seves tombes, nois... això és tot.
Encalceu-lo!
—Uuu-uh! Ua-hi! —va giscar el gay-header com a resposta,
elevant al cel una mena d’antic crit de guerra.
Tots els remers del bot en tensió botaren involuntàriament
endavant amb l’únic cop de rem que donà l’indi adelerat.
Però els seus esgarips salvatges foren contestats per altres
esgarips igualment salvatges.
—Quiii-hiii! Quiiii-hiiii! —udolà Daggoo, estirant-se
endavant i endarrere en el seient, com un tigre que es remou
dins la gàbia.
—Caaà-laaaà! Coo-loo! —udolà Queequeg com si es
llepés els llavis després d’empassar-se d’un sol mos un bistec
de granader.
I així, amb estropades i udols, les quilles fendien la mar.
A l’entretant, Stubb conservava el seu lloc d’avantguarda,
370