18.06.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Labutxaca

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

85. Heròdot conta la història d’Oroetes, sàtrapa persa que<br />

va atraure amb engany Polícrates, tirà de Samos, i després<br />

el va crucificar.<br />

86. Aquests monstres foren esmentats per primera vegada<br />

per Erik Pontoppidan, bisbe de Bergen, en la seva<br />

Història Natural de Noruega (1751).<br />

87. «I allí vàrem veure gegants, els fills d’Enac que venien<br />

dels gegants...» (Nombres <strong>13</strong>, 33).<br />

88. El noble polonès, heroi del poema de Byron; atrapat en<br />

una intriga, el jove Mazeppa fou lligat nu a l’esquena<br />

d’un cavall salvatge pel marit injuriat. El cavall, enfollit,<br />

va galopar cap a les seves estepes nadiues i Mazeppa, a<br />

punt de mort, fou rescatat per uns pagesos ucraïnesos.<br />

89. En altres llocs es diu que el Pequod porta timó d’arjau,<br />

i en canvi aquí es parla de mànecs, que corresponen al<br />

timó de roda. Aquesta fluctuació es repeteix altres vegades.<br />

90. A una altra banda es veurà de quina substància lleugeríssima<br />

és format l’interior de l’enorme cap del catxalot.<br />

Tot i que aquesta substància és, aparentment, molt<br />

densa, és amb escreix la part més flotant de l’animal,<br />

de manera que s’eleva fàcilment en l’aire, cosa que fa<br />

invariablement quan va a gran velocitat. A més, és tal<br />

l’amplada de la part superior de la part frontal del cap,<br />

i tal l’afusada formació de tallamar de la part inferior,<br />

que elevant obliquament el cap, es pot dir que el catxalot<br />

es transforma en un galiot indolent de proa recta<br />

dins un bot de pilot de Nova York de proa esmolada.<br />

(Nota de Melville.)<br />

91. Per demostrar en part com és d’indispensable aquest<br />

acte, podem indicar aquí que en l’antic baleneig holandès<br />

s’utilitzava un llampàs per esquitxar la cabestrera<br />

amb aigua, i en molts altres vaixells ja tenen un<br />

atuell de fusta o una sàssola reservats per a aquest menester.<br />

Sigui com sigui, el capell és l’estri més convenient.<br />

(Nota de Melville.)<br />

707

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!