LudovicoBertonioMuchosCambios
LudovicoBertonioMuchosCambios
LudovicoBertonioMuchosCambios
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
70 Ludovico Bertonio<br />
nuestro.<br />
Ají echar en la olla, algo tostado y no molido.<br />
Chapukipaña.<br />
Ajena casa. Maynina. Idem: jaqina utapa. Y de la<br />
propia suerte se dirá de las demás cosas<br />
anteponiéndoles jaqina o maynina.<br />
Ají. Wayk'a.<br />
Ají colorado larguillo. Luk'i wayk'a.<br />
Ají grande redondo. Luquti.<br />
Ají menudo que quema mucho. Chinchi wayk'a.<br />
Ají que no quema. Muq'sa wayk'a.<br />
Ají bravo. Jaru wayk'a.<br />
Ají verde. Ch'uxña wayk'a.<br />
Ajiales. Wayk'a yapu.<br />
Ajorca o manilla de los hombres. Chipana. +<br />
Ponérsela: chipanat'asiña. Ponerla a otro:<br />
chipanat'äña.<br />
Ajustar. Qhapaxatäña, juskachaña vel kuskachaña.<br />
Ajustarse los cabos o puntas. Maya t'imuxaki,<br />
juskaxaki, chikaxaki, jani pillaxaki, jani jilusu<br />
jilantataxakiwa.<br />
Ajustar los cabos. Mayaru t'imuräña, chikäña,<br />
phaxtaki luraña.<br />
Ajustarse, venir bien entre sí. T'uruxthaptaña,<br />
kapaxtaña, t'alataña, jakisiña, tinkusiña, k'ask'isiña,<br />
con pura.<br />
Ajustarse el peso. Warku t'alaxti, chikasi, chiqachasi,<br />
juskaki jiskutasi, juskaxaki. Una imagen de Cristo<br />
que pesaba una arroba, por milagro solamente pesó<br />
treinta onzas: Jesucristona maya ina qala<br />
imagenapa milagrotha kimsa tunka warkuruki<br />
jiskutasitawina.<br />
Ajustar las cuernas. Chinu pura tinkusäña,<br />
t'uruxtaptäña, chikasäña, jikathapiña, sasäña.<br />
Ajustar piedras, tablas, &c. K'ask'isäna, &c.<br />
Ajustarse con la razón viviendo bien. Kamisaxa<br />
jakañachi, sarañachi, jamaki saraña.<br />
Ajustarse con la razón sujetándose a ella, en<br />
disputas o diferencias. Chiqa aru, chiqa aruru<br />
jakhuña, katuña.<br />
Ajustarse con la voluntad y ordenación de Dios.<br />
Diosana amawatapakama, munatpakamaki<br />
amawaña, jakaña vel munañaparu, iyasaña,<br />
Diosana munañakipa saña.<br />
Ajustarse, estar bien juntas o pegadas o encajadas<br />
dos cosas. K'ask'isiña, lip'isiña, k'isk'ithaptaña.<br />
Ajustar así. K'isk'isäña, lip'ithaptäña, k'isk'ithaptäña.<br />
Ajustado. K'isk'isita, lip'isita, k'isk'ithapita, &c.<br />
Al cabo de mucho tiempo. Jayapachatha.<br />
Al cabo de poco tiempo. Juk'a jaya pachatha.<br />
Al cabo de tanto tiempo no acaba de venir. Juch'a<br />
pachatha jani jutiti.<br />
Al justo venir. Puritaki, t'alaxtata phaxtatakiwa,<br />
uliqataki qallatakiwa, con -ru de la persona a quien<br />
viene bien.<br />
Ala de las aves o pájaros. Chiqa. Pluma del ala;<br />
wayta ch'aka. Idem: chiqana waytapa.<br />
Ala o alar de la casa. Uta pillu.<br />
Ala o alar hacer. Uta pilluchaña, uta pillu luraña.<br />
Alabar. Chupichaña, jakhuña, chupiruchaña,<br />
qamasamchaña, sumäña, chupiru aputaña.<br />
Alabarse mintiendo. Qanqija puriña, lupijakiña,<br />
k'anchajakiña, sumajakiña.<br />
Alabarse jactándose. K'anchillaki, k'apchiki,<br />
sumañajaki arusiña.<br />
Alabarse de sabio, rico, &c. Amawt'a amawt'a,<br />
qhapaqa qhapaqa tuqisiña.<br />
Alabanza, acto del que alaba a otro. Chupiru<br />
qamasaru aputaña vel aputawi.<br />
Alabanza, honra del alabado. Chupi, qamasa.<br />
Alabado. Jiskiwa sata vel sawi.<br />
Alabado de hombre docto, limosnero, casto, &c.<br />
Amawt'awa, wajcharu khuyiriwa, llumpaqa<br />
chuymaniwa sata vel sawi.<br />
Alabar así. Jiskwa saña, &c.<br />
A la vuelta del cerro. Qullu khukipa. Vide: aka-. 2. p.<br />
y -khu, donde se hallarán diversos modos de decir.<br />
Alacrán.<br />
A la larga. Jithinaqaña. 3 -qi. V.g.: mi ida a Castilla va<br />
a la larga: Castillaru mañaja jithinaqaña. El verbo<br />
se concierta con la persona cuyo es el negocio que<br />
va a la larga.<br />
A la larga va este pleito. Aka pleito juk'aña, juk'aña<br />
jithi. Dicen también, Castillaru mañaja jithiwa.<br />
A la mano estar para llevar. Apaña kallakiwa.<br />
Usando del participio en -ña sacado del verbo que<br />
fuere menester.<br />
A la mano estar o ser fácil de hacerse. Lurañakiwa.<br />
Fácil de entender. Jamurpäñakiwa.<br />
A la mano estar para tomar. Amparana<br />
jakikatañakiwa.<br />
A la mano irse en jugar. Anatajachatasa jani<br />
anatathati.<br />
A la mano se va Pedro en beber. Pedro umajachatasa<br />
jani umiti.<br />
A la mano se va enojarse. Q'apisijachatasa jani<br />
q'apisiti, &c. Donde se ve que para esta manera de<br />
hablar, se usa del participio en -ta. Compuesto con<br />
la partícula -jacha.<br />
A la mañana vine. Q'alta jutaña. Alambre, hilo de<br />
cobre. Yawri ch'anka.<br />
Alancear. Chukintaña, chukina jununtaña.