La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

pa i les protestes de Renoc perquè era l’únic que
netejava el pati. El cap ennuvolat i amb un lleu
malestar al fons del ventre, tremolant de fred o de
remordiment, s’havia abrigat llavors amb la flassada
per pujar a l’andana a prendre l’aire.
Des de la torre es contemplava un paisatge de
somni: la boirina, en esvair-se, elevava la immensa
hòstia del sol, i a l’horitzó, polit com una lent
diàfana per la brisa fresca del matí, es dibuixaven
els perfils humits dels pobles, les alqueries i els
horts inundats –promesa d’una nova collita de misèria–
en què el vent havia talat un bon grapat
d’arbres, que ara obstruïen els camins i omplien
de fullaraca basses, séquies i recs. Mentrestant, les
campanes convocaven els feligresos a la commemoració
de la festa de Corpus, més esplèndida
perquè se celebraria entre el dolor, més intensa
perquè els excessos del ritual podrien passar per
penitència.