La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Francí els va convocar a la col·lació. Amb una
gran safata plena de menges, Marlí aparegué seguit
d’una criada –la banyadora de les bessones–
que la va servir amb continguda hostilitat. Devien
haver-la reganyada per culpa seua.
L’estança s’havia carregat amb l’aroma del pa
de floret, salses d’agràs i girofle, i per on la dona
havia passat omplint les tasses, de malvasia, llima
i canyella. Vells i novençans s’abocaven sobre les
fonts amb una urbanitat que no dissimulava l’ànsia
per captivar la vianda preferida, de manera que,
durant quasi mitja hora, només els sorolls dels coberts
i del cristall escandien les lloes dedicades a
allò que hi havia a taula.
Començava a despacientar-se. Alguns passejaven
per la sala a fi de rebaixar el sopar. Davant
l’èbria mirada de Jordi Centelles, Guillem Ramon
de Vilarasa discutia amb Joan Escrivà, que el contradeia,
dúctil i pansit; Jeroni Fuster i Pere d’Anyó
miraven d’introduir-se al rogle amb la rèmora joio­