La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

fidelitat –va dir cordant la bossa de cuir amb les
seues inicials i les armes dels Beaumont.
A penes tenia esme per a rebel·lar-se. El possible
dany no semblava res comparat amb el buit de les
entranyes sobre el que creixia el rubor. La progressiva
restauració de la realitat pesava més del que
podia suportar.
–Tant me fa. Dóna-li’l i que s’acabe tot –concedí
cordant-se les calces.
Deianira alçà la bossa prop del vestit.
–Devia fer molt que m’esperaves, mala puta, que
has tingut temps de doblegar la roba... ¿Per on
has entrat? ¿T’ha vist la mare?
–No practique art de bruixeria. Pregunta al teu
servent: tothom té un preu i jo li l’he sabut oferir.
Llavors va entendre l’actitud de Plantalamor. Però
no li quedava autoritat moral per a amonestar-lo.
–Vinga: amolla-ho... –va dir fingint-se recobrat.