La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Allò ben cert... –va cridar intencionadament fins
que Galba esguardà de reüll si els altres l’escoltaven–
és que, com vós, també busque el llibre; i tot
i que us assisteix el dret legítim, jo m’acolliria a un
altre, el que afavoreix qui està directament implicat
en l’escriptura d’una novel·la que d’altra manera
no hauria pogut ser creada.
Corella reviscolà.
–¿Vós? Impossible... Devíeu ser molt jove quan
s’escrivia.
–Sense el meu pare el Tirant no existiria.
–¿Com sabem que no maldeu per usurpar la propietat
del meu manuscrit? –s’alarmà Galba.
–El llibre existeix, en quin estat no puc dir-ho. I
en aquest moment sóc, agrade o no, una de les
poques persones de la ciutat que us podria ajudar
a recuperar-lo.
–El cinisme mal llueix en pell de dona: si no haguéssiu
entrat en una llar que no era la vostra, el
cofre no s’hauria fet fonedís.