La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

passes es va clavar dins d’un cau llòbrec en què
es barrejaven les sentors del peix i del vi ranci
amb la de la llana i el polsim del blat, ple de xusma
atenta les converses entre els comerciants i els
seus caps. Va buscar l’escrivà de la primera nau
que partia, i digué que volia acordar-se com a
patge o servent. Corrien mals temps. Es parlava
del perill genovés, s’havia fet lleva i també captures
forçades de rodamóns i lladres en tot el carregador
de València per omplir de remers les galeres.
No hi havia on triar, i els acords es feien sense
mirar pèl.
–Et recorde que el minyonet tenia fam i el temps
corria.
–Gamaliel va poder atipar-se i callà.
–¿Una filla, germana o nora de la vella?
–Una filla. Anava en un vaixell cap a Berberia.
L’anciana havia venut tot per pagar-li passatge,
cabeçatge i menjar.
–¿Cabeçatge?