La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–O no ha vingut encara o es troba aponat a la
latrina.
–¿Aponat? Més m’estime no saber on ni per a
què.
Pujà al menjador. Pere sí que hi havia tornat,
perquè a la taula es veien uns quants refrescos
acabats de traure. Se’n va beure un mentre anava
pel corredor a l’aguait d’algun soroll procedent de
l’estança de la mare. Com cada dia a l’hora de
dinar, ella el saludà amb veu apagada: s’havia
pentinat el llarg cabell castany cap enrere; les pólvores
no disfressaven l’aurèola trista dels ulls.
–El pare no hi és, i Pere...
–M’ha semblat escoltar-lo a la cuina. Creia que
parlava amb algú de vosaltres.
A Renoc, que arribà amb la notícia que Don Rodrigo
dinava a casa dels Castellví, li va correspondre
servir els plats en absència de Plantalamor. Renoc
encetà el recompte de tasques alienes de què
s’encarregava. Però abans de dur la carn, Pere