La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Vivíem sense mencionar mai el que havia ocorregut,
a pesar que recelava que el teu pare podia
al capdavall marxar a Itàlia per retrobar Amatrice
amb l’excusa de sol·licitar algun càrrec àulic.
–Devíeu pensar que si buscàveu alguna cosa
que el lligara a València, aquell perill s’esfumaria
i vós no hauríeu de tornar allà.
–Tu ho has dit. Però res no va eixir com esperava.
Fou aleshores quan conegué de llavis del mateix
Olfo de Beaumont que el seu naixement havia fet
que pare i fill s’allunyaren per sempre.
L’avi s’havia assabentat que Ausiàs Martorell, el
seu company de lleva a la primera expedició napolitana,
patia una malaltia crònica que amenaçava
de dur-lo a la tomba, i li va retre la darrera visita
arran d’una lletra en què es llegia entre línies la
necessitat d’una cita urgent “per tractar d’assumptes
que sols vós i jo compartim”. Presumint que tal