La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Una jove que tresca andanes i carrers per
amor, mai no et triaria com a còmplice si no és
per la cominència.
–Alguna cosa perseguia i jo, idiota, l’hi vaig servir
de pont.
–¿Què et cridà més l’atenció de la vida del teu
parent?
–Les germanes en conserven un record fet a parts
iguals de veneració i velada censura, el que deixa
algú a qui veritablement s’estima i els actes del
qual, tot i que puguen semblar indignes, es justifiquen.
Moltes de les accions que emprenia semblaven
tocades d’una desmesura que al remat el va
fer escampar de l’herència paterna... El viatge a
Anglaterra a fi de sol·licitar que el monarca anglés
fóra l’àrbitre de la justa a què va reptar Joan
de Mompalau per la deshonra de la germana menor,
les discussions amb Ausiàs March per la dot
d’Isabel, la futura esposa del poeta, en són un clar
exemple, fins i tot –i no veia el moment de dir-t’ho–