La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

cés al Públic des d’aquella nit, hagueren d’acostumar-se
a espigolar altres llocs. Molt menys desitjables
que les dones del bordell, la majoria de les
fembres de vall eren donasses brutes i d’encants
marcits que es donaven per un grapat de xavalla,
i tot i estar sotmeses també als rufians (“menjadors
de pa de xona”, els anomenava Fitora), eren objecte
d’un control més lleuger, contravingut de tant
en tant amb l’arriscada complicitat de clients amb
la butxaca prima i delerosos de sensacions fortes.
Normalment el seu paper es reduïa a observar
amb satisfacció que també allí es negaven a fer-ho
amb Fitora. El divertia ser generós sense gastar.
Però de seguida li retornaven els sentiments contradictoris.
A més a més, guardava un mal record
dels seus impulsos desordenats. Una nit, en una
zona apartada, el seu amigot va colpejar una
prostituta; no havia tingut temps d’advertir-lo: els
gemecs de la víctima alertaren les altres dones,
que els haurien despatxat cap a l’altre barri si ell
no haguera tret ràpidament la bossa jurant que els